El ‘Fitness Day’

per Josep M. Oliva , 6 de novembre de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molts cops em demano què deuen pensar tots aquells homes i dones d'aquest país que van lluitar per tenir una societat millor quan veuen la passivitat de tanta gent davant de tantes injustícies i de tants abusos. Cada cop que es parla de les altíssimes xifres de l'atur a Espanya, algú fa una reflexió basada en el sentit comú i diu que si les dades fossin reals la gent ja hauria sortit al carrer. Però llevat de comptades i lloables excepcions -com ara el moviment del 15 M- la gent no hi surt, al carrer. O sí que hi surt, però no pas per reclamar els drets que han estat arrabassats a tantes persones, sinó per les bestieses més peregrines que un es pugui imaginar. Un diumenge d'aquests, una marea de més de cinc mil persones vestides amb una samarreta de color verd fluorescent van omplir el Passeig de Gràcia de Barcelona per celebrar el "Fitness Day" i assistir a una "masterclass" al mig del carrer. A l'acte, organitzat per l'Ajuntament, hi va ser fins i tot el president Mas. Algú devia pensar que això d'anomenar en anglès "el dia de la gimnàstica" o dir "masterclass" al que vindria a ser una "classe magistral" feia més internacional i era un gran reclam per als babaus. Pel que fa a la segona part, ho va encertar de ple. Com en aquella escena de Casablanca on Humphrey Bogart, lluny del front de batalla de la Segona Guerra Mundial, diu a Ingrid Bergman: "el món s'enfonsa i nosaltres ens enamorem", jo veia tots aquells esportistes dominicals i tenia un pensament semblant: "el país s'enfonsa i ells salten". No sé si més d'un i més de dos també es van creure que estaven fent història. Perquè, fins ara, fer història era protagonitzar la revolució francesa, colonitzar l'oest americà o desembarcar a Normandia. Però ara fer història és fàcil i és a l'abast de tothom. Fer història, participar de qualsevol cosa que ens fa creure importants, és cada cop més senzill i és sempre en diumenge. Generalment consisteix a ser milers de persones portant la mateixa samarreta i creient que el món es canvia fent una botifarrada. Els bancs d'aliments no donen l'abast, diàriament es desnona desenes de famílies de casa seva, l'atur creix i els que treballen cada cop ho fan més en precari, els corruptes se senten intocables... I mentrestant ells salten. És el "Fitness Day". Un gran èxit, una passada.

Arxivat a:
Opinió


Participació