Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS, AL POU. Descrivíem com la ciutat vivia una eufòria constructora i proliferaven els habitatges unifamiliars i els projectes de volum, com la Balconada 2. L’aspecte més conflictiu que es presentava en el món de l’habitatge era el lloguer de pisos, tant per la poca oferta que hi havia com per les traves que comportava la LAU (Llei d’Arendaments Urbans).
Paral·lelament, la política de rehabilitació era pràcticament inexistent i la ciutat creixia però el nucli antic es degradava. En el reportatge central, elaborat per Josep Maria Freixa i Jordi Torra, es constatava la dificultat d’adquirir un habitatge amb protecció oficial, per la complicacions legals i per l’escassedat de garanties i d’informació.
Un 20% dels habitatges de Manresa estaven desocupats, en part per la degradació del barri antic (hi havia 1.200 habitatges buits en aquella zona). El llavors responsable de l’Oficina Municipal del Consumidor (OMIC), Josep Ramon Mora, explicava que atenien una mitjana de sis demandes de llogaters, generalment per clàusules abusives.
Cases unifamiliars de nova planta a la Parada
Entrevista al Maria Rosa
La persona entrevistada a fons era Jaume Tañà, conegut en el món artístic per Ayuma i popularment a Manresa per Maria Rosa . Feia dos anys que s’havia retirat del món de l’espectacle, però continuava fent gales als teatres de poble, sales de festa i restaurants de la comarca. Hi explicava els seus inicis en el món del ballet a Barcelona, la seva etapa de transformista i supervedette en els cabarets barcelonins, les seves actuacions de finals dels anys setanta a la sala Atàngia, de Manresa, la seva amistat amb la Quica i la quantitat d’admiradors que havia tingut a la ciutat i a la comarca.
Jaume Tañà Maria Rosa
Visites, crisis d’entitats i fusió hospitalària
Durant aquell mes d’octubre, ens visitaven el director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza; la ministra d’Assumptes Socials, Matilde Fernández, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que inaugurava la residència assistida de la Font dels Capellans. L’Agrupació Cultural del Bages vivia una època convulsa i el president Joan Barbé, davant dels 4 milions de pessetes de dèficit acumulat, proposava retallar privilegis a l’Esbart. D’altra banda, el president del Cercle Artístic, Tomàs Rios López, anunciava que l’entitat renunciava a organitzar la Festa de la Llum del 1989, davant la crisi per la qual travessava la junta. I el dia 28, el president del Patronat de Sant Andreu, Juli Sanclimens, el conseller de Sanitat, Xavier Trias, i el responsable de l’orde de Sant Joan de Déu signaven els estatus de fusió dels hospitals de Sant Andreu i de Sant Joan de Déu, per crear el nou Hospital General de Manresa.
