Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix “pervers”: ‘Que fa el mal a gratcient’.
La crisi econòmica ha provocat una sèrie de canvis que dificulta el servei a la salut dels nostres ciutadans. Un exemple evident és la nova relació entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària. Com que hi ha diversos proveïdors sanitaris, en el marc de “l’eficiència dels recursos”, hem provocat el traspàs de costos d’uns a d’altres. A més, com sol passar en aquests casos, el que sembla més barat acaba sent més car. És fàcil d’arribar a la conclusió que si traspasso els costos a un altre proveïdor, almenys els costos globals seran els mateixos. Però si passo els costos a un altre que és més car, el resultat final serà que el procés ens costarà a tots més car. I això és el que està passant.
Als hospitals, per la seva complexitat, els processos ens costen més diners. L’ICS pot estar content mostrant un compte de resultats millor. Però si el que s’estalvien acaba costant més diners als ciutadans, aquesta gestió és perversa. Sobretot per no tenir una visió nacional i per no valorar si, amb això, estem retardant l’assistència al nostre pacient.
Una solució plausible, en termes d’eficiència real i de justícia social, seria tenir un únic proveïdor a Manresa, que gestionés la primària i l’hospital. Això en milloraria el funcionament i faria que els processos es fessin al més a prop possible de la ciutadania, amb una relació cost - qualitat adient. Hem de deixar de defensar els sectors particulars i, sobretot en aquest moment de tanta il•lusió per al nostre futur com a nació, pensar en clau de país. Això requereix sumar esforços, humilitat, consens i esperit de servei.
