Adam Majó | Actualitzat el 28/09/2013

Paisatges de Barcelona

“Paisatges de Barcelona” serà la nova marca turística per promocionar les comarques de l’Anoia, Osona i el Bages. Sona fatal, ho sé, i reforça dos conceptes que no ens agraden, la divisió provincial del país i el desequilibri territorial. Ara bé, la veritat és que és una expressió que descriu molt millor la realitat que l’anterior denominació, “Catalunya central”. Sí que és cert que existeix un espai, articulat entorn dels eixos del Llobregat nord i el Cardener i amb capital a Manresa, que abasta tres comarques i escaig (Bages, Berguedà, Solsonès i, potser, l’Alta Segarra, el Moianès i el Lluçanès) i que té una identitat i dinàmica pròpies. Però aquest espai no té ni les dimensions ni el pes, demogràfic, polític o econòmic, per convertir-se en una regió amb entitat suficient per sortir als mapes del sud d’Europa. D’on sí que formem part, ho vulguem o no, és de la tercera corona metropolitana, juntament amb Girona (sí, Girona), Vic, Igualada, Vilafranca o Vilanova. Un seguit de ciutats mitjanes (petites, en realitat) situades aproximadament a una hora en transport públic o privat de la plaça de Catalunya barcelonina, que poden entendre’s i col•laborar (com ha passat ara entre la FUB i la UVIC) però que sobretot competeixen per atreure iniciatives i persones que no troben el seu lloc a l’àrea metropolitana estricta. I per fer-ho, per competir, aspiren a situar-se millor i més ben connectades en aquesta regió articulada entorn a la capital del país, que va de la costa al Pirineu i que té el pes específic suficient. No volíem bones carreteres per escurçar temps de desplaçament? Doncs aquest n’és el resultat: integració i interdependència.

En aquestes circumstàncies –que hagueren pogut ser unes altres però que són les que són– és absurd insistir en la idea d’una Catalunya central delimitada per l’eix Igualada-Manresa-Vic com a alternativa a l’àrea metropolitana. Ni respon a la realitat ni se la creu massa ningú més enllà de les bones paraules protocol•làries. Manresa (amb el Bages, el Solsonès i el Berguedà al darrere) pot aspirar, com a màxim, que la carretera (i el tren…) que l’uneix amb Barcelona no s’utilitzi només en una direcció (d’aquí cap allà), sinó també en sentit invers, per portar-nos, per exemple, algun turista. Per fer-ho, només hi ha un secret, convertir aquesta ciutat i aquestes comarques en un lloc on es visqui raonablement bé, amb espais urbans de qualitat, amb molt de verd, amb bons serveis públics, amb menys exclusió social i amb una bona oferta cultural que complementi el patrimoni arquitectònic i paisatgístic. Si els manresans, tots, vivim millor, segur que trobarem gent amb ganes de visitar-nos i d’estar-se uns dies amb nosaltres o, fins i tot, de quedar-se a viure aquí i fer-hi realitat idees i projectes. Hem d’aspirar, en definitiva, a ser un bon barri, un dels millors barris, d’aquesta ciutat-país anomenat, indistintament, Catalunya i Barcelona.



COMENTARIS

què?
fran, 09/10/2013, 21:03

Paisatges de Barcelona és senzillament ridícul, ès preferible Catalunya Central mil vegades. Peró deixan't de banda el nom, el problema amb Manresa és que té el pitjor dels pobles i el pitjor de les ciutats grans. Dubto que els barcelonins volguin veni´-hi a viure, excepte per necessitat imperiosa.
Baixa estima
JRRiudoms, 30/09/2013, 09:02

Que Manresa vulgui ser un barri de Barcelona, és una mostra de baixa estima.
Que Catalunya és Barcelona, és encotilletar a tot un pais dins la mediocritat barcelonina (malgrat que Barcelona tingui moltes coses positives).
Atentament
Com?
Pep, 29/09/2013, 18:32

Bé llegint com la CUP defensa aquesta nomenclatura, ja en tinc prou. Catalunya central no s'aguanta per enlloc i... paisatges de BCN, si? Esperava més del punt crític de la CUP, la veritat. Potser és que la CUP comença a semblar-se a d'altres grups politics i politics en particulars: Falta d'arguments. Falta de visió. I incapaços d'articular, en segons quins temes, un discurs alternatiu però constructiu. Llàstima. Hauré de mirar cap a un altre lloc, aquest paisatge... no m'agrada.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.