Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. L’Anella Verda té dos parcs amb finalitats ambientals molt clares, definides i cabdals per a molts ciutadans, que responen a preguntes molt senzilles: d’on ve l’aigua que surt de l’aixeta de casa? I on va a parar la brossa que generem?
L’aigua prové del Parc de l’Agulla. S’acumula al llac del parc o reserva, uns 200.000.000 litres, la principal funció del qual és abastir d’aigua als manresans durant uns 6 o 8 dies, en cas que la Sèquia s’avariés. Un dels dos ramals que surten del llac va a parar a la planta potabilitzadora i a la zona del Poal i el Mas d’En Pla. En el mateix llac, l’aigua ja té un primer tractament, on hi ha una vegetació aquàtica o d’aiguamoll, macròfita, clarament visible a la superfície. És un gran filtre biològic d’una hectàrea que reté matèria orgànica i nutrients (fosfats i nitrats) de l’aigua i els transforma en vegetació que alhora transforma el paisatge i és amagatall o recer per a aus i altres animals. Dues de les espècies més visibles que formen part d’aquesta interessant catifa vegetal són el lliri groc ( Iris pseudacorus ) i el canyís ( Phragmites australis ). Altres mesures que contribueixen a millorar l’entorn són el pas de l’aigua, abans d’entrar al llac, per unes reixes que no accepten objectes més grans de 20 centímetres, i un sistema emissor d’ones bioacústiques que foragita les colònies de gavines.
Vegetació aquàtica del Parc de l’Agulla
Pel que fa a la brossa, aquesta va a parar al Parc Ambiental de Bufalvent. Després de dipositar-la als respectius i acolorits contenidors, l’amaguem de forma controlada, malgrat que hauria de ser l’últim recurs. Tot i així, la transformem. El Parc Ambiental té la finalitat de tractar la brossa que generem perquè tingui el menor impacte en l’entorn. Té un dipòsit controlat on van a parar les deixalles dels contenidors grisos de Manresa i d’altres poblacions del Bages. Els sucs que deixen anar els residus, els lixiviats, van a una planta de tractament, i els gasos que alliberen, metà i diòxid de carboni, es cremen per obtenir-ne electricitat.
A més, s’hi tracten els residus dels contenidors marrons i se’n fa compost a la planta de compostatge. També vidres, papers i cartrons de tota la comarca es recullen en contenidors del parc, en un entorn que ha recuperat i introduït aspectes rurals, naturals i ambientals: barraques i murs de pedra seca; conreus de civada i oliveres; una bassa d’aigües pluvials que és tot un petit aiguamoll (on podem veure ocells d’espècies diferents); eugues, guarans i petits poltres que ajuden a mantenir el sotabosc; rapinyaires, falcons, controladors de les colònies de gavines, i plaques fotovoltaiques que proporcionen energia.
Bassa d’aigües pluvials del Parc Ambiental de Bufalvent
Bufalvent i l’Agulla són dos parcs per visitar. Espais que són Manresa, que ens eduquen sobre la complexitat de la gestió de les aigües que consumim i dels residus que generem. Ens fan prendre consciència de la necessitat acurada i indispensable d’aquesta gestió per evitar impactes negatius sobre la mateixa ciutat, i, en general, sobre el bon funcionament dels nostres ecosistemes.
