Adam Majó | Actualitzat el 29/08/2013

Regularitzar la prostitució

Els arguments a favor de regularitzar la prostitució (contracte de treball, impostos, drets i deures del professional i el client, límits de la publicitat…) són prou coneguts: les persones que l’exerceixen podrien acollir-se a la seguretat social, les empreses i els autònoms que s’hi dediquessin pagarien impostos, s’evitarien algunes situacions d’indefensió, tot i que no totes, és cert, i es podria promoure una millora en les condicions de treball, especialment en matèria salarial i de seguretat i higiene.

També hi ha arguments en contra, d’aquesta regularització. D’aquests, miraré de desmuntar-ne tres:

Diuen que és una expressió de la desigualtat entre la dona i l’home, perquè la gran majoria que s’hi dediquen són dones i la immensa majoria dels clients, homes. Tenen tota la raó, però també ho és, un reflex d’aquesta desigualtat, el món del rock i el pop (i l’ska, i la rumba, i el rap, i el Reggaeton, i el jazz…), per exemple, on més del 90 % dels músics i cantants que pugen a un escenari (al de la Festa Major Alternativa o al del Festival de Cap Roig, tant és) són homes, i no per això es proposa prohibir els concerts de música en directe, evidentment.

També insisteixen que en aquest negoci hi ha màfies, explotació i abusos de tota mena. I tornen a tenir raó. Per això mateix regularitzar-ho acotaria, que no eliminaria del tot, aquesta mena de delictes, i ajudaria a combatre’ls. Per altra banda, tots sabem que moltes de les situacions de treball forçat i semiesclavatge lligades a la prostitució tenen el seu origen en la pobresa i en la prohibició de viatjar lliurement entre els diferents estats. És això, precisament, el que hauríem de solucionar. Al capdavall, també es donen casos de situacions abusives i penoses en altres sectors de l’economia, com l'agricultura, el treball a la llar, l’hostaleria o determinades manufactures, i ningú proposa prohibir genèricament tals activitats, oi?

El tercer argument té a veure amb la consideració de la sexualitat i l’afectivitat com un valor superior que no es pot vendre ni comprar. Això pot ser cert per a molta gent, i tant, però no per a tothom. Si una cosa hem après i comencem a acceptar majoritàriament a aquestes alçades de segle és que hi ha tantes maneres d’entendre la sexualitat com persones i que el que per a alguns és un acte de gran transcendència existencial vinculat inevitablement a determinats sentiments i expectatives, per a d’altres no passa de ser una gimnàstica plaent però banal, o una forma divertida de conèixer gent. Ja n’hi ha prou de pensar que l’única sexualitat correcta és la que té a veure amb un determinat patró afectiu vinculat a l’amor romàntic i a la possibilitat de construir una família.

En aquest sentit, la legalització ajudaria a anar vencent una de les principals, si no la primera, dificultat amb què es troben les prostitutes: l’estigmatització social de la seva activitat. Una estigmatització afavorida per la situació d’al•legalitat, producte de dues ideologies temibles, el masclisme i el puritanisme.



COMENTARIS

Abolició!
JRRiudoms, 31/08/2013, 09:57

L'argumentació de que la prostitució és una feina com qualsevol altre queda desmuntada amb una senzilla pregunta: "Vostè veuria amb bons ulls que una filla seva es prostituïs?".
Als proxenetes i ajudants (per exemple, els que reparteixen propaganda de prostibuls), la pregunta podría ser aquesta: "Hi treballa la seva filla? Si no hi treballa, no m'interessa..." He de dir que s'emprenyen molt!

Quan vaig participar a un curs de l'INEM per aturats, una noieta ens va dir que ella s'havia "prostituit" durant vuit hores treballant de caixera a un supermercat. Tothom ens vem quedar de pasta de boniatu, però li vaig preguntar si havia conegut a alguna persona prostituïda; em va respondre que no. Moltes vegades la banalització de conceptes ens fa dir coses que no són.

Això de posicionar-se a favor de la legalització (o el subterfugi de la regularització) de la prostitució és el mateix que el posicionar-se a favor de la regularització de qualsevol crim ("sempre ha existit i existirá el crim i els criminals") o el de la explotació laboral ("sempre han existit i existirán persones 'estajanovistes' que volen treballar molt").

Pel que fa a l'estigmatització social de les persones prostituïdes, crec que té poc a veure amb la legalitat o no de la seva "activitat". Crec que té a veure més amb l' "activitat" a que es veu sotmesa aquesta persona, que no pas amb l'estatus legal de dita activitat. Dir que l'estigmatització és producte del masclisme és oblidar que la prostitució és filla del masclisme (però no sols del masclisme).

En el tema de la prostitució crec que fora important deixar de banda conceptes com "puritanisme" i semblants (qúasi sempre mal utilitzats, sigui dit de passada) i utilitzar conceptes com "sanació" (tant individual com social).


Li enllaço amb uns artícles que tracten sobre la problemàtica de la legalització de la prostitució:

www.protestantedigital.com/ES/Sociedad/articulo/2211/Regular-la-prostitucion-perpetuar-una-violencia

www.protestantedigital.com/ES/Editorial/articulo/14603/Virgenes-y-prostitutas

www.vidanueva.es/2013/04/12/trata-de-personas-la-esclavitud-del-siglo-xxi/

www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/abolir-esclavitud-del-siglo-xxi-1580761


I unes oganitzacions que lluiten contra l'esclavatge (entre altres, la prostitució):

www.findelaesclavitud.com/

www.esclavitudxxi.org/


Atentament

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.