Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa anys que els catalans intentem expressar la nostra voluntat de ser. I, sobretot darrerament, a partir de les dues maneres que tenim a l'abast: votant i manifestant-nos. Vam guanyar les eleccions al Parlament. El darrer cop, fa només 9 mesos, amb clara majoria sobiranista: només 28 dels nostres 135 parlamentaris estan en contra del dret a decidir. També vam votar en les nombroses consultes populars que van començar a Arenys ja fa 4 anys. I en la quantitat d'estelades exposades pels catalans a casa seva. Recordem també les darreres manifestacions que s'han fet a la nostra capital, Barcelona:
Al febrer del 2006, sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir." Al desembre del 2007 sortírem al crit de "Som una nació i diem prou!" Al juliol del 2010, la gran manifestació organitzada per Òmnium amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim."
Al 2012, vam constituir l'Assemblea Nacional Catalana i vam fer la gran manifestació independentista de la Diada, una jornada sempre commemorativa de la derrota militar del 1714. No festiva, com alguns defensen i se n'autoexclouen. I com diu Vicent Sanchis: "el problema és que els autoexclosos la volen com ells la voldrien. És a dir, no la volen."
Després de les memorables eleccions del 25 de novembre, el torn ha estat sobretot del Parlament, amb la tasca de preparació de les bases jurídiques per encarar la nostra imminent llibertat: la Declaració de Sobirania, la creació del Consell Assessor de la Transició Nacional, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la carta del nostre President al seu i l'elaboració de la llei de consultes.
Mentrestant, ens hem autoimposat un gran repte: la Via Catalana, una gran cadena humana seguint la via Augusta. Tot un símbol. Dient al món que només volem votar per expressar si ens està bé seguir en aquest injust statu quo o desitgem construir un futur nou i engrescador. Un futur en què, recaptant els impostos que paguem, puguem oferir un estat del benestar necessari per tenir la salut, l'ensenyament, els aspectes socials, la cultura, la investigació, el comerç... que podem donar-nos. Sense espoliar ningú. Un futur en què serem solidaris i lliures, i atorgarem igualtat d'oportunitats a tots els catalans i catalanes. Amb un estat europeu democràtic i transparent. No com ara, amb un estat en decadència, amb un estat en contra, que pren contínuament decisions que sap que perjudiquen el benestar dels catalans. A la #ViaCatalana, ens hi juguem el futur. Treballem tots units per fer-la exitosa. Som-hi! El futur dels nostres s'ho mereix.
