Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què és el mal? D’on prové? Aquesta no és una pregunta, és la pregunta. La història de la humanitat va entrellaçant una cadena de segles i ordena els fets humans en una infinita successió de baules del mal; dolor, tristesa, desesperació, tedi, sang, suor i llàgrimes. A causa de la gran quantitat d’enfrontaments bèl•lics i de moltes altres xacres del segle XX, ha ressorgit, novament, la preocupació en la filosofia, i també en la teologia, del mal en el món modern. Cataclismes, genocidis, guerres, fam..., retorcen aquest món, mals que ofenen tota la humanitat.
La saviesa hindú arcaica resolia el problema de l’origen del mal universal atribuint el naixement del Cosmos i l’evolució de la vida a la disgregació de la Unitat primordial manifestada en Pluralitat. Es transformava així l’Homogeneïtat original en Heterogeneïtat, i es creaven de forma natural els contrastos. D’aquí nasqué també el Mal. Altres mites, com l’adàmic, serien intents de resoldre l’origen del Mal, però des de la modernitat es va produir una desmitificació, i la raó especulativa ja no es pot valdre de l’esquema mític.
En aquest nou horitzó, deixant revestiments mitològics, parlem d’una visió ètica del món per mostrar la (in)comprensió del mal. Des d’aquesta perspectiva ètica es comprèn el mal en estreta relació amb la llibertat. Apareix el mal per la pròpia llibertat de l’ésser humà (és inevitable el ressò del mite adàmic). La llibertat es converteix en una llibertat que reconeix la seva responsabilitat i, per tant, considera el mal com un mal comès, amb la possibilitat d’haver-lo impedit. En aquest sentit l’individu és creador i manifestació del mal. No és estrany, doncs, seguint aquest argument, que al costat de la Llibertat s’hi trobi el principi de la Justícia. Justícia que alhora origina la llei. I això deriva en què davant d’un mal comès hi ha d’haver culpable, culpable que ha de ser castigat. Aquesta forma de comprendre el mal sense recórrer a una consciència religiosa, pròpia de la societat de les institucions democràtiques sorgides a la Il•lustració, segueix vigent avui?
La Llei, que té un fi aparentment bo, pot tornar-se una maledicció, perquè pot multiplicar culpes, establir límits entre allò permès i allò prohibit justament allà on no hi era necessàriament, i així, fer aparèixer mals en lloc de contenir-los (reprimir-los). Aquesta maledicció porta la Llei a ser impersonal i perd, així, aquell fi originàriament bo per convertir-se en inculpadora i aliena a la humanitat.
Ciències humanes com la psiquiatria, la psicologia i la criminologia creen la il•lusió que el seu progrés comportarà el coneixement absolut de les determinacions que corrompen l’individu que actua amb mal, creient que s’eradicarà el mal i el crim de la humanitat.
