Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan ja feia dècades que semblava oblidada la vella pretensió dels urbanistes de l’època de la República de crear una gran plaça al límit de l’antic clos murallat, ara el tema revifa amb el projecte del nou Pla d’ordenació (POUM) que suggereix enderrocar el teatre Conservatori i aixecar-hi unes edificacions comercials més petites. Hom addueix que d’aquesta manera l’espai urbà quedaria més diàfan i que s’eliminaria la
paret que tanca visualment el passeig de Pere III.
Val a dir que una part de la feina ja es va fer durant a Guerra Civil amb la irreparable eliminació del temple gòtic de Sant Pere Màrtir. I ara sembla que es vol rematar la
feina. Sortosament, diverses entitats i persones vinculades amb la cultura de Manresa han endegat una campanya de defensa del teatre (a la qual personalment em sumo) adduint, per una banda, que és un equipament públic prou digne i utilitzat amb regularitat i, per l’altra, que sense ser cap meravella arquitectònica, sí que és una mostra interessant del patrimoni del segle XIX que no podem eliminar, a banda que a dins seu hi ha elements, protegits, de l’antic convent. Estic agradablement sorprès d’aquesta actitud de defensa del vell
Tori. Segurament uns anys enrere no hauria generat tantes adhesions.
Avui dia sembla que molta més gent és conscient que no podem anar trinxant el nostre patrimoni historicoartístic en pro d’una mal entesa modernitat. De places grans ja en tenim o en farem a d’altres bandes de la ciutat. Si som respectuosos amb la idiosincràsia manresana hem de ser, conceptualment, conservacionistes. Potser sí que vuitanta anys enrere tenia sentit plantejar l’esponjament de la trama urbana del barri històric, però ara em sembla d’una frivolitat extrema que diu molt poc dels seus dissenyadors. Fins i tot trobo estrany que els actuals responsables municipals hagin gosat remoure de nou aquest afer. Acabo de llegir a la premsa que el nostre alcalde es compromet a sotmetre a un referèndum popular el futur del Conservatori. Molt bé! Aquesta és la línia de treball dels països realment democràtics. Ara bé, deixeu-me afegir que hi ha d’haver abans un debat serè, llarg, profund i ampli, exposant els partidaris d’una o altra possibilitat amb detall els pros i contres de la decisió a votar. I unes certes garanties d’una mínima participació i que el resultat final sigui revisable si, com ha passat ara, del projecte a la hipotètica execució de l’obra passa molt de temps. Sigui com sigui, no oblidem tampoc que el meló l’ha obert de nou el mateix Ajuntament, de manera que el debat no és pas del tot innocent. Que jo sàpiga, de clamor popular per enderrocar el Conservatori no n’hi ha hagut pas mai.
Dit això, proposo modestament que si els redactors del pla volen redefinir un acabament més ample del Passeig per travessar la muralla i accedir a peu a la plaça, que es tiri a terra l’edifici abandonat i en ruïna que havia hostatjat, entre d’altres, l’antic hostal Perdiu i llestos!