Llorenç Capdevila | Actualitzat el 15/07/2013

Tony Soprano

Tot i haver participat, com a secundari, en algunes bones pel•lícules (True romance, The man who wasn’t there, Killing them softly), amb actuacions prou interessants, l’actor James Gandolfini, que va morir el passat 20 de juny, és i serà recordat, sobretot, per la seva memorable composició del mafiós Tony Soprano a la imprescindible sèrie televisiva The Sopranos, creada per David Chase per a la HBO.

A la sèrie, Gandolfini interpreta el cap d’una família de mafiosos de Nova Jersey que pateix atacs d’angoixa a causa de l’estrès que li provoca una feina que, tot sovint, el supera. Si es deixa de banda la seva condició de capo mafiós, Tony Soprano no és més que un pare de família atabalat, amb problemes de sobrepès i mirada lànguida, que estima la seva dona tot i fer-li el salt, amb uns fills adolescents a qui no acaba de controlar, amb un negoci heretat que ha de mantenir i amb una mare possessiva de qui no pot deslliurar-se. I és en la composició d’aquest personatge –aconseguida, sobretot, gràcies a la brillant interpretació de Gandolfini– que recau una de les grans virtuts de The Sopranos: acostar-nos a la part humana d’un delinqüent detestable, d’un monstre que tan aviat ens mostra el seu costat més humà i entranyable com la seva versió més despietada i cruel. Sense assemblar-se del tot a cap d’elles, a The Sopranos hi ha coincidències amb les millors pel•lícules americanes de mafiosos: des de The Godfather (El Padrino) a Analyze this (Una teràpia perillosa), passant per Goodfellas (Un dels nostres) o Mickey blue eyes. I, de fet, la seva qualitat és comparable, o fins i tot supera, algun d’aquests títols. Per sobre de qualsevol altra virtut, però, destaca la creació de Gandolfini.

Qui hagi seguit les sis temporades –86 capítols– de la sèrie no podrà oblidar les entrevistes del protagonista a ca la psiquiatra, la doctora Melfi, que escodrinya en les interioritats de Tony Soprano fins a descobrir-hi una ingenuïtat impensable a priori; els problemes que li genera la turbulenta relació amb la seva mare, una harpia d’aparença innocent; les baralles conjugals, les discussions amb els fills i l’estira i arronsa amb el seu nebot; les converses amb els fidels Silvio i Pauli al Bada Bing!, el local d’striptease on es desenvolupen algunes escenes memorables de la sèrie; o el sorprenent final, enmig de l’acció, en una cafeteria, amb una fosa en negre que va deixar desconcertats milions de telespectadors.

El que no es van atrevir a fer els inspirats guionistes de The Sopranos –matar explícitament el protagonista– ho va aconseguir un infart la matinada del 20 de juny. Amb Gandolfini desapareix la possibilitat de ressuscitar el seu personatge més cèlebre, però cal ser justos i dir que en això, la dignitat de la sèrie hi ha sortit guanyant. Segur.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.