Paleolític i futbol

per Ignasi Cebrian, 10 d'agost de 2013 a les 09:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al paleolític només els mascles anaven de caça. Era una tècnica productiva important, una font d’aliments rics en energia, les proteïnes. Els homes anaven a caçar i les dones recol·lectaven fruits i plantes comestibles. Els mascles van aprendre a compartir la presa i a cooperar. Per aconseguir-la cal organitzar-se de forma cooperativa. Un o dos donen ordres, els altres membres del grup obeeixen i finalment la presa queda acorralada i és caçada. La caça és celebrada primer pels homes i després dins del grup o tribu junt amb les femelles. S’ha aconseguit una gran gesta, hi haurà aliment energètic per una setmana.

Crec que el futbol, com també d’altres esports, és, de forma metafòrica, la representació de la caça. La majoria de jugadors de futbol són mascles. Ens agrada tant el futbol, als mascles, perquè forma part de la nostra biologia. Organitzar-se, cooperar i compartir per aconseguir un objectiu: fer un gol, o més d’un. La presa és la porteria. L’equip contrari són els obstacles que cal anar esquivant al llarg de la cacera o potser una tribu que competeix per la mateixa presa.

Quan s’ha fet un gol, els futbolistes celebren la gesta aconseguida, s’abracen i fan salts. També ho celebren els del seu equip, els seus animadors o fans, tal com feien els nostres avantpassats en tornar amb la seva tribu o grup. El futbol no deixa de ser un ritual primitiu semblant al de la caça. L’entrenador i el seu ajudant són els que donen crits des de la banda, els onze jugadors segueixen les ordres. Han d’aconseguir marcar; s’hi estan jugant molt, la possibilitat de poder menjar un bon tall de carn!

Si l’equip guanya el partit, voldrà dir que la caça ha estat de les millors: tants gols, tantes preses. Fins la setmana vinent ja no caldrà posar-se el vestit de futbol, ja hi ha prou carn per menjar, i també hi ha prou alegria. La derrota no pot existir, ja que implica no tenir aliment, quedar-se sense energia per caçar. No s’ha cooperat prou bé i no es podrà compartir res. I la nostra tribú estarà trista fins la setmana vinent.



Arxivat a:
Opinió



Participació