Henry David Thoreau va escriure Walden o la vida als boscos el 1854, llibre de referència per a qualsevol que intenti capir les relacions entre la natura i la humanitat. Hi narra els dos anys, dos mesos i dos dies que va viure a la natura en una petita cabanya, a dos quilòmetres i mig de la ciutat de Concord (estat de Massachusetts, d’EUA). Tot el llibre és una crítica al món occidental consumista i materialista, i una defensa fèrria a l’estímul i respecte per la natura i la convivència en harmonia amb aquesta. També per a l’autor va ser un experiment social i espiritual que buscava, en part, l’autosuficiència.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Complia la normativa? Són segurs aquests edificis? El passat dia 22 de febrer, tornant de la diada de la llum a Manresa, vèiem unes imatges esgarrifoses d’un enorme edifici de 138 apartaments, 14 alçades i 450 veïns, en flames. El resultat: 10 morts i molts més ferits, a banda que probablement l’edifici quedarà malmès de per vida.
El dissabte 16 de març Manresa va ser proclamada Capital de la Sardana en un acte institucional que va omplir a vessar el saló de sessions per escoltar el pregó de Natxo Tarrés. Després, dinamitant qualsevol mena de formalisme, un espectacle a la plaça celebrava el goig de la dansa en una catarsi de foc que reduïa –metafòricament– el pes d’una espardenya gegant a cendra. Potser no era ben bé allò que s’esperava, però, si més no, la crònica jutja l’acte d’inoblidable per encetar els dotze mesos que dura aquesta capitalitat.
Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.
Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.
Una muntanya de sal que creix malgrat la pluja. Sediments marins que emergeixen per formar muntanyes. Estalactites i estalagmites. Coves de barreres d’esculls coral•lins fossilitzats. Plecs de l'escorça terrestre que revelen estrats antics al seu nucli. Jaciments salins i minerals. Finestres al passat de la Terra. Testimonis de quan Manresa i la Catalunya Central estaven submergides en un mar i de la seva transformació a causa de l’enlairament dels Pirineus. El Geoparc Mundial de la Catalunya Central, pioner al país, preserva i divulga una rica col•lecció d'indrets emblemàtics i tresors naturals.
A la segona meitat del segle XIX, sobretot entre 1860 i 1880, es va urbanitzar el primer tram de la carretera de Cardona, una de les dues vies de comunicació més importants de la ciutat, on es va instal•lar una successió d’edificis residencials, industrials i magatzems intercalats, com aquest magatzem del número 79, que Pere Canals va fer construir el 1882, dissenyat pel mestre d’obres Miquel Suaña i Castellet en un estil industrial academicista.
26/03/2024
Axelle Moreau treballa com a podòloga a Inmoovs i com a docent a la FUB | Arxiu particular
La ciència postnormal és una aproximació que reconeix la complexitat i la incertesa inherent als problemes científics i tecnològics en la societat contemporània.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Resulta evident que els usuaris de patinets elèctrics semblen ignorar completament el Codi de Circulació o les normatives de trànsit. Sovint els veiem pujant a les voreres quan es troben els semàfors en vermell o bé incorporant-se a la via des de la vorera sense advertir, o posant en risc les persones en carrers de vianants, i sovint circulant a gran velocitat, tot el que dona el patinet en qüestió, “a fons”, com diríem en l´argot.
El número d’abril de 1999 de la revista publicava el reportatge central Manresa envelleix i exporta població jove, de Marta Canellas i Cristina Matamala.
13/03/2024
L’escriptora Imma Monsó, en el moment de recollir el guardó, el bust de l’escriptor manresà, obra de Ramon Oms, a l’Espai Plana de l’Om | Eva Forn
En l’acte de lliurament del 24è Premi Amat Piniella a Imma Monsó per la novel•la La mestra i la Bèstia, l’escriptora va dissertar sobre la realitat i la ficció en la literatura, i també sobre la llarga postguerra, la repressió i la lluita per la llibertat. Ens ha semblat interessant reproduir íntegrament el seu discurs en aquest espai.
Un detallat repàs del segle XX va capbussar l’auditori de l'Espai Plana de l'Om en dades i xifres esfereïdores, com ara els 36.000 morts a Gaza entre assassinats i gent desapareguda sota la runa, en poc més de cent dies i sobre un territori que no fa ni un terç de la comarca del Bages.
_web.jpg)
_web.jpg)
